Pot Ser...

Pot ser ell no sabia tot el que ella l'admirava...

 Quan seia a la finestra mirant la lluna,  li xiuxiuejava paraules d'amor que no s'atrevia a dir-li els ulls. Ell tampoc tenia el valor suficient per a imaginar-se la vida amb ella, de com seria descansar al seu costat mentre els seus braços la protegeixen del món, potser aquell món era ell mateix.

Dues ànimes destinades a trobar-se i a ignorar-se, mentre cada nit l'un somnia amb l'altre.